L’atenció educativa domiciliària (AED)

L’atenció educativa domiciliària és un recurs del sistema educatiu que intenta compensar, temporalment, les situacions que generen els processos d’una malaltia prolongada en alumnat que cursa l’ensenyament obligatori.

Consisteix en una atenció individualitzada, per part d’un mestre/a o professor/a que en cap cas substitueix el sistema educatiu establert, ja que l’alumnat continua matriculat al seu centre educatiu. El professorat que fa aquesta tasca, d’una banda  manté una col·laboració estreta amb les famílies i, de l’altra, es coordina amb la resta de docents que intervenen en el procés educatiu (tutor/a i resta de l’equip docent de l’escola o institut i, si és el cas docents de les aules hospitalàries on l’alumne/a ha estat ingressat/da) per garantir la continuïtat de l’aprenentatge. L’EAP del centre ha d’estar informat de l’atenció domiciliària.

La planificació de l’actuació educativa ha de tenir present el desenvolupament integral amb les necessitats que com a alumne/a malalt té en els àmbits emocional, social i d’aprenentatge, I s’ha de recollir en una adaptació curricular i, si s’escau, en un Pla Individualitzat (PI)

Els professionals de l’AED esdevenen fonamentals per afrontar adequadament aquesta conjuntura, ja que tant en les situacions que es troben, com  els rols que han d’assumir exigeixen unes competències professionals específiques.

Entre aquestes competències, a més de les pròpies de la docència, prenen especial rellevància les capacitats empàtiques, la iniciativa personal i la capacitat d’adaptació als canvis.

L’equip docent de la AD, en el moment en que l’alumne es troba en fase de recuperació, valorarà la incorporació paulatina a la normalitat de l’escolarització, establint els processos que calgui, conjuntament amb els responsables del centre docent.

—

Per sol·licitar aquest suport domiciliari, clica aquí.